Les fulles dels arbres cauen per a donar pas a noves fulles a la següent primavera.
Les neus dels cims es desfan i l'aigua corre pels rius fins al mar, d'on tornaran als núvols per a tornar a caure sobre el terra.
La natura ens fa que les coses canviïn, un canvi forçat. El canvi és l'única llei natural física obligatòria en totes les coses i és la mateixa natura qui les reemplaça.
Això mateix vol dir al seu article en Albert Riba Trullols: Caducitat, clau per la continuïtat. La sortida d'uns marcarà l'inici d'uns altres i així el canvi es produirà naturalment.
Però en aquest cas espero que l'Albert i la resta de la gent sortint deixin la nova fornada preparada per a tenir una continuïtat de la feina que tan bé estan fent ells com a capdavanters de l'IF.
Pena i tristesa em fa pensar en la seva marxa, però la natura és així de capritxosa i el seu destí decidit és aquest. De res ens servirà que aguantin el seient calent si no deixen que la nova onada prengui el liderat i facin avançar l'institut dins els complexos camins de la competència.
Això no serà un adéu, si no un fins després, ja que la natura els canviarà i seran una nova figura on poder recolzar-se.
Mentrestant aprofitarem per a submergir-nos amb la seva experiència i coneixements.
c.
Que vaya ... bonito!!;)
1 comentari:
Gràcies per citar el post del meu blog senyor ... i pel que et calgui, ja saps!!
Publica un comentari a l'entrada