Els últims dies del mes d'agost són, com cada any, dies de festa. De Festa Major a Vilafranca del Penedès. Cada any es repeteix i la festa amb el sobretítol de "la més típica" acostuma a no decebre a tots els seus conciutadans i visitants: el programa és ple d'activitats que any rera any tornen a repetir-se (algun cop he arribat a pensar que a l'endemà al matí veuria sortir a Phil de la gàbia), però tot i això, les persones són les que fan la Festa Major diferent, dotant-la de l'ànima que fa que els més vilafranquins esperin amb ansietat el final d'agost i visquin els dies festius bojament.
Un cop iniciat setembre tot torna a la normalitat i s'ha d'esperar que passi un any per a tornar a gaudir de la Festa Major. Tornem a la feina, a l'escola o a la recerca de feina, segons el cas, i la vila també torna a la normalitat després d'una neteja profunda dels carrers, portes i parets per tornar a ser com sempre.
I trista realitat és la de la Vilafranca actual. Una Vilafranca que s'enorgulleix de ser Capital del Vi i de ser la regió vitivinícola amb més solera de totes les catalanes. Una vila buida de contingut.
Després d'haver creuat la península ibèrica aquestes vacances i haver vist i viscut sensacions en altres ciutats de diferents regions vitivinícoles no he pogut estar-me de comparar-les. Si a Vilafranca del Penedès la indústria vitivinícola és passat, present i futur, motor econòmic i aspecte diferenciador de les capitals catalanes, només dir que som lluny del que segurament va ser. Només entrar en una ciutat vitivinícola espanyola qualsevol es respira un respecte per la vinya, el producte, els cellers, les tradicions i les persones que fan que cada any la verema sigui la base d'un vi excel·lent. Saps quina terra trepitjes.
Les entrades a les ciutats són plenes de cellers, de cartells ubicant-los i promocionant-los publicitàriament, d'objectes relacionats amb el vi i la seva elaboració com a elements urbans, de petites vinoteques i de grans supermercats del vi, ... Es respira vi per tot arreu. Tu, lector, ho pots comparar amb la Vilafranca del Penedès del 2015.
No oblidem que aquests elements no deixen de ser una forma de fer marketing per promocionar la marca de la regió que acolleix els vins elaborats i envoltar en aquest entorn als visitants. A Catalunya es reben 1,5 milions de visites enoturístiques a l'any, però quasi totes van a les empreses Freixenet, Codorníu i Torres i les poblacions gairebé no reben cap repercussió d'aquesta gentada.
Però que pot oferir Vilafranca al turista a part d'una gastronomia diferenciada als restaurants?
Fem un repàs i veurem que no hi ha suficients elements urbans que ens situin en un entorn vitivinícola. No hi ha elements que defineixin la vila com a terra vitivinícola i ni tan sols a la Festa Major es poden veure si no ets molt observador. No hi ha cellers a la vila i els pocs que hi ha publiciten tímidament la seva activitat i fins i tot no disposen d'un cartell que identifiqui les seves instal•lacions. Sembla mentida que Pinord no tingui més visites per la seva ubicació al costat de l'estació, que Mascaró no tingui visites ni identifiqui les seves instal•lacions, que Mas Tinell no hagi pres el timó per canviar la situació de rumb i que Torres (la marca de vi més valorada del món) tingui les oficines en edificis propis del polígon on va nèixer i que el seu centre de visites sigui fora de la població on s'ubiquen.
No hi ha un centre d'interpretació del vi obert i accesible que ofereixi una experiència fàcil per als no entessos i que impacti als visitants de forma que es transmeti de boca a boca. No hi ha intel·ligència empresarial quan els diferents establiments tanquen el cap de setmana. No hi ha un edifici emblemàtic i ni tan sols una bona ubicació per al centre de rebuda dels visitants que ha de transmetre tota la informació del que si que existeix.
I és que fins i tot costa prendre un vi si no ets d'aquí i saps on anar.
Cal tenir molt present que seràn els no-vilafranquins els que situin Vilafranca en el lloc que es mereix per les seves recomanacions i visites repetides a la vila, no els vilafranquins que puguin fer promoció, i és que sempre et creus més a un amic proper que els anuncis de televisió. Cal agradar als visitants donant-los allò que han vingut a buscar i sorprendre'ls gratament per a marcar a foc l'experiència al seu cap.
Vilafranca té molts dels elements descrits, però o no són útils, o no són suficients i altres ciutats li han passat la mà per la cara a la que era la decana del vi a Espanya organitzant-se millor i cobrint les necessitats reclamades en cada moment, evolucionant.
Un savi va dir un cop: "Una persona com Steve Jobs només hi ha una entre milions. Tu i jo som terrenals com la resta i copiem allò que ja els hi funciona a altres". No cal inventar una estructura nova (i segurament inútil) per a la vila, només donar-se un volt per altres ciutats que ho fan bé per a còpiar allò que funciona allà i aquí no. Tant costa?
Si algú vol prendre nota, li deixem els deures per aquells els que els han de realitzar.
