Posem un problema de matemàtique ben senzill.
De Barcelona-Sants surt un tren cap a Vilafranca per una vía per a ell sol, sense cap inconvenient a les 20:40.
Cap a les 21:00 hores, quan el tren ha arribat a Molins de Rei, gairebé a mig camí, surt un autobús de Maria Cristina a la Diagonal de Barcelona.
La pregunta ja us la imagineu i la resposta també.
Sembla el conte de la llebre i la tortuga, però aquí la llebre va per feina.
Certament hi ha alguna cosa que fa que RENFE no funcioni bé i no només són els horaris el que no funciona.
No puc dir que no s'esforcin en treballar per a complir els horaris, tot i que tots sabem com van de malament.
Els horaris del tren són horrorosos. Tenen un gran problema que es diu Sants i que no saben resoldre. Qualsevol petit problema que sorgeixi, Sants fa que es magnifiqui per la dificultat d'entrada i sortida de trens en unes poques vies per on han de circular. I no parlem de l'entrada, on sempre pares i vas a pas de tortuga fins a l'estació.
Però la meva crítica va més enllà. No només el tren arriba tard, malament i mai.
Avui per circumstàncies de la vida he agafat el tren per tornar a casa i la imatge que m'ha quedat és horrorosa.
Jo vaig ser un usuari del tren durant més de 6 anys i puc dir que el tema ha decaigut i molt.
M'ha sobtat veure el tren brut com mai l'havia vist. Els seients estàven començant a desfilar-se i eren bruts, feia fàstic seure en algun seient.
La gent incívica d'aquest país, el nostre, es dedica a embrutar els seients, parets i el terra dels trens públics. Per exemple com la persona que s'ha menjat una bossa de pipes mentre esperava la seva estació, deixant tot el terra ple de càscares.
En el meu viatge també he pogut comprovar que les velles costums no es perden. Dos joves han parat entre vagó i vagó a fumar-se una cigarreta. Algú els hauria de dir que el fum acaba entrant al vagó per molt que tanquin la porta.
Gràcies a déu hi ha seguretat. O no.
En el recorregut han passat dues persones de seguretat i semblaven més els justiciers "Llaneros Solitarios" del tren, buscant gresca amb algú que no hagués pagat el bitllet. No donaven precisament sensació de seguretat. Jo no els demanaria ajut en segons quina situació, ja tindria força problemes com per a buscar-me més encara.
En el recorregut han passat dues persones de seguretat i semblaven més els justiciers "Llaneros Solitarios" del tren, buscant gresca amb algú que no hagués pagat el bitllet. No donaven precisament sensació de seguretat. Jo no els demanaria ajut en segons quina situació, ja tindria força problemes com per a buscar-me més encara.
Per a finalitzar el meu viatge he hagut de sortejar cons, basalts d'aigua i forats al terra a l'estació. Si us fixeu sembla que l'estació és més que provisional i encara no han cobert ni els forats a l'andana.
El que més em treu de polleguera és saber que tot aquest servei (estacions provisionals que es cauen o et caus tu, empresa de seguretat que és incapaç de trobar els incívics que embruten, molesten i trenquen el tren, horaris incomplerts, vies sense manteniment, etc.) es dedica una part dels meus impostos.
A mi m'és exactament igual que uns diguin que no tenen calers perquè no arriben i els altres perquè no toquen. Als pressupostos generals de l'estat existeixen les partides i els diners al final en alguna cosa es gasten que no fa que es reflecteixin en el servei.
Al final jo pago impostos i el que obtinc és un servei de merda, amb unes condicions tercer mundistes i amb uns preus dels bitllets desorbitats com a conseqüència d'una gestió nefasta.
Si a mi em pregunten, RENFE: no, gràcies!
