És curiós com en un mateix dia et pots donar compte de les diferències tan abismals que ens envolten.
Avui llegia un article de Peter F. Drucker dels anys 80, on ja aquest visionari expert en el management i administració feia un detallat anàlisi sobre la societat postcapitalista, incitant a un nou ordre on el coneixement seria el centre de tota generació de riquessa i les necessitats de les empreses i els empleats haurien de canviar, formant-se continuament per al seu desenvolupament i creixement, creant nous llocs de feina, amb noves responsabilitats d'acord a la nova època que hauríem de viure.
No es tractava d'una lectura obligada, però les seves conclusions m'han fet raonar i donar-me compte que tot i haver passat gairebé 30 anys la va clavar al seu moment i avui encara és més present que mai.
Hem evolucionat, però encara no s'ha acomplert ni el 50% del que en aquest article es comentava, veient encara un llarg recorregut per fer i treballar per aconseguir-ho. Potser la predicció maia del canvi d'era sigui certa i estiguem més aprop del que jo crec, però em penso que encara queda molt.
La realitat que em fa pensar això és l'esdeveniment succeït a un aparcament d'una gran població del nord d'Espanya on vaig deixar el cotxe per anar a comprar al centre de la ciutat.
A l'hora de tornar per agafar el cotxe vaig intentar pagar la quantitat que la màquina em marcava a l'introduir el ticket amb tarjeta de crèdit, sense gaire èxit.
En baixar al centre de control per a preguntar em confirmaren que no es podia pagar amb targeta de crèdit.
Vaig voler omplir un full de sugeriments per a la millora del servei d'aquesta empresa i la resposta va ser una discussió amb un empleat posant més problemes a una possible aportació de millora que una solució a un client en un to desagradable.
Tota una desil·lusió que em fa veure que encara som al segle XIX en molts aspectes.
Ho podreu comprovar tots vosaltres en el vostre dia a dia, estigueu atents, estic segur que en trobareu.
Carlos.