divendres, 23 de maig del 2014

Què fa un eurodiputat i com avaluar-lo?

A pocs dies de les eleccions europees, on tothom diu que es decideix més que la composició del Parlament Europeu, no sé si algú es pregunta què fa un eurodiputat durant la seva legislatura, quina és la seva feina o quines accions ha pres al parlament per defensar el seu programa electoral.

Afortunadament, el Parlament Europeu proporciona una eina, que tot i no ser la solució total per conèixer totes les activitats dels eurodiputats, ens dóna una idea de l'activitat que ha tingut cada eurodiputat al parlament durant els 5 anys pels que ha estat escollit pel càrrec. L'activitat europarlamentària pot ser molt diversa i gràcies a la transparència del parlament podem comprovar com ha estat aquesta. Existeix una pàgina web del Parlament Europeu on es pot veure l'activitat dels eurodiputats, consultar històrics, etcètera (en el cas d'Espanya és http://www.europarl.es/es/eurodiputados.html).

En el cas d'aquesta última legislatura, des de 2009 a 2014, han estat 54 eurodiputats espanyols dels diferents partits els que van ser escollits per representar la política espanyola al Parlament Europeu. Dins la informació a la pàgina web de cada eurodiputat es pot consultar el seu currículum vitae, les seves activitats parlamentàries i els seus assistents. L'activitat de cada parlamentari es divideix en les diferents accions que han realitzat com intervencions, declaracions, propostes o informes i és molt sorprenent i donen per a pensar i reflexionar una estona.

Per exemple, els europarlamentaris Raül Romeva (ICV) i Willy Meyer (IU) són dos casos de gran activitat parlamentària (més de 1.900 intervencions i més de 1.000 intervencions respectivament) i sumen més del 30%  de les intervencions parlamentàries de tots els eurodiputats espanyols, mentre que l'eurodiputat Ramon Tremosa (CiU) ha realitzat més de 1.000 preguntes parlamentàries, batent a tota la resta.

La nota negativa és el cap de llista del PP, l'eurodiputat Jaime Mayor Oreja (PP), un eurodiputat que suspèn pels seus números d'intervencions (14 intervencions i 1 pregunta parlamentària amb poca més activitat). El que potser és més increïble és que aquest europarlamentari té assignats 9 assistents acreditats i 4 assistents locals. Tan poca activitat parlamentària no coincideix amb tanta gent treballant per a un eurodiputat que sembla que no ha trepitjat el parlament en 5 anys, tot i que no es pot certificar que treballin exclusivament per a ell ni que l'europarlamentari no hagi pres altres accions no registrades. Sempre ens quedarà el dubte.

La resta dels europarlamentaris són ni tan bons ni tan dolents. L'eurodiputat Alejo Vidal Quadras (PP), per exemple, és un eurodiputat que té el càrrec de Miembro de la Mesa i una activitat acceptable dins els 5 anys que ha estat a Brusel·les. Maria Badia (PSC) , Raimon Oblols (PSC) i Pilar del Castillo (PP) també es veu que han estat treballant en les seves respectives línies d'actuació i segurament coneixen l'activitat política a Europa. 

Com es pot veure, hi ha sols i ombres a tot arreu i no és una qüestió partidista personal la que em fa reflexionar, és una qüestió política de fons. Com sempre, el més trist de tot és la generalització que es fa dels polítics, de la seva actitud i la seva feina realitzada, però si tinguéssim més eines com aquestes que el Parlament Europeu ens posa a l'abast i tinguéssim un sistema més just d'elecció dels nostres representants els podríem avaluar o castigar personalment segons convingués. Llavors un altre gall ens cantaria.

dimecres, 7 de maig del 2014

Insultar surt gratis

Indignació. Em sento tan indignat per les causes com de les conseqüències.

T'aixeques un dia i veus com les xarxes socials van carregades de contingut, i no precisament de paraules boniques, contra una persona, una actitud i una institució que representa.

Això és el que va passar el passat mes de juliol després dels comentaris que va realitzar el senyor Juan Carlos Gafo, llavors número 2 de la Marca España del Ministeri d'Exteriors. El comentari que ho va desatar tot va ser un tweet a raó de la xiulada que va fer el públic a l'himne espanyol als mundials de natació que es van celebrar a Barcelona. Una frase pròpia d'una època que tots creiem oblidada però que continua present: "Catalanes de mierda. No se merecen nada".

Tot i les seves disculpes i aclaracions es mereixia més del que li ha passat.

A aquesta persona se li va cessar del càrrec que ocupava, però com a funcionari de carrera no se li pot despatxar. Tot i que el ministre Margallo va qualificar les paraules d'injustificades, se li ha trobat una nova destinaciò dins el ministeri, fent treballs per desprestigiar a Catalunya, segurament pels mèrits demostrats.

La gran indignaciò és quan t'assabentes que no se li pot sancionar ni expedientar perquè el reglament no contempla els insults.

Per a incrementar la penitència només ens faltava escoltar que "els fets van ser l'expressió d'una opinió personal manifestada en l'àmbit privat". Visca el vi!! Així és com justifiquen que fos a Twitter i en plena representació de la seva institució als mundials.

Però en quin país vivim que un funcionari que representa un alt càrrec de l'administració, en un acte públic i mitjançant un mitjà de comunicació de masses insulta de forma lliure, voluntària i deliberada a tots els ciutadans que viuen a Catalunya?

Respecte a la seva actitud, ja sigui aquesta persona de Pontevedra o de Jaén, a mi no se m'acudiria insultar a tots els Gallecs o als Andalusos estigui o no d'acord amb l'actitud d'una part d'ells, és de no tenir dos dits de front.

La Marca España és una qüestió d'imatge i presència i va perdre tota credibilitat llavors, però ara els gestors de l'administraciò han perdut tot el respecte per part nostra.