Guillem Moreno Lobato

Ja ha arribat el nen, i en aquest cas s'ha avançat al Nadal.

En Guillem va nèixer després d'una llarga nit i un matí ple de nervis. Al moment de nèixer va pesar 3,140 kg i va medir 50 cm, tot un homenet.

Hem començat a conèixe'ns entre tots i ens ho està posant difícil. Vam demanar el manual d'instruccions a l'hospital, però ens van dir que no en tenia, així que hem d'utilitzar el mètode de prova-error i per ara ens en sortim prou bé.

Ell plora i nosaltres intentem entendre'l. És un nou món!

De totes les coses que estan pasant em quedo amb l'amor i la tendresa que es respira a casa. Quina joia! No hi ha cap cosa més gran que l'arribada d'un nadó!

Ara la vida canvia, però ja m'agrada!


Carlos.

Ara farem un diari

Aquesta tarda s'ha presentat a Vilafranca del Penedès el nou diari ARA, que veurà la llum el proper 28 de Novembre.
En aquesta data ja no podiem tenir més esdeveniments importants: votacions al Parlament de Catalunya, Barça-Madrid i ara el naixement d'aquest diari.

A Vilafranca han estat presentant el nou diari en Sergi Sabaté, d'Omnium Cultural, Xavier Bosch, periodista i accionista de l'ARA, en Àlex Gutiérrez, redactor en cap de l'edició digital de l'ARA, i en Xavier Rafecas, director del semanari vilafranquí 3d8.

Els convidats han remarcat els objectius del diari i han anomenat les firmes de renom que es troben adherides al seu diari, així com el nou disseny inclòs i les seves particulars característiques.
De fet han volgut transmetre la necesitat de canviar el significat de la paraula "diari" per "mitjà de comunicació", fent un salt al futur, a la vanguardia, volent abandonar el clàssic format en paper tradicional per un format digital en diverses plataformes, tot i que es podrà trobar el format físic a primera hora del matí, com sempre!

També han transmés l'idea que les notícies ja no es busquen, venen a nosaltres pels diferents mitjans amb els que nosaltres estem connectats al món, i és molt potent com a idea de realitat del segle XXI.

No he pogut estar-me i he felicitat l'objectiu que tenen de fer un diari proper a les persones, sobretot als emprenedors i als educadors, les persones que generen un canvi, el present i el futur del pais. Aquesta iniciativa vindrà donda per dos suplements els diumenges, un de criatures i l'altre d'emprenedoria.

Però aquest nou mitjà de comunicació, que vol ser accessible des de tot arreu i que utilitza massificadament les noves tenologies, potser encara no ha vist que aquest segle XXI ja no són tan importants les notícies que els periodistes escriuen, sinó que cal donar més importància a la llibertat que permet que tots els lectors es puguin convertir en veritables reporters, escrivint les seves pròpies històries, les notícies que ells viuen i generen al voltant de la realitat comuna.

Si arribès el cas no seria més que un altre diari i estaria abocat al fracàs, però esperem que no sigui aixi quan el dia 28 surti.

Per ara li donarem un vot de confiança.

Carlos.

En versió original, el millor cinema

Per un cop a la vida no hi havia futbol el cap de setmana i els caps pensants de TV3 van plantejar un substitut molt interessant al partit de la setmana.
Una nit molt completa amb dues grans pel·lícules d'acció ideades i dirigides que per un geni, en Clint, Clint Eastwood.
Les pel·lícules no podien ser altres que "Banderes dels nostres pares" i "Cartes des d'Iwo Jima", dues obres mestres del cinema bèlic d'acció.

Quin paio aquest Clint Eastwood, d'una mateixa batalla fa les dues cares, dels dos bàndols, dels vencedors i dels vençuts, dues maneres de veure una mateixa situació.
Els americans tracten als seus soldats com a herois, l'èxit al seu màxim esplendor, tot americà. Els japonesos pel seu cantó només pensen en el seu orgull i coneixen que la seva derrota és imminent, però conservaran la seva dignitat fins al final.

La gran diferencia entre aquestes obres és l'idea genial de rodar cada pel·lícula en la seva llengua original, en anglès i en japonès.
Com és normal, la pel·lícula en japonès està subtitulada, però l'anglesa no, aquesta està doblada.

Felicito a totes aquelles persones que saben japonès i que van poder gaudir d''una pel·lícula en aquest idioma. Quina enveja!

El que no entendre mai és la necessitat de doblar totes les pel·lícules que són en anglès. M'hagués agradat més veure la primera pel·lícula també subtitulada.

No entenem en aquest país que la comoditat de doblar les pel·lícules, entre d'altres accions, ens està posant a la cola amb l' anglès i retrocedim en un món globalitzat.
La llei del cinema, que tanta polseguera ha aixecat, no beneficia aquest aspecte de cap manera i ens envolta d'un debat que no ens ajuda. 

A cap polític se li ha passat pel cap? 

Ens barallem per tenir pel·lícules en català quan el que hauríem de fer és mirar cap al nord i veure que pasa, on les pel·lícules són subtitulades i els esforços els fan en ajudar i promocionar el cinema en la seva llengua.

Desitjo que un cap pensant per fi pensi i cregui que es pot aprofitar la TDT i impulsar una televisió on les pel·lícules siguin subtitulades.
Tot és començar.

Carlos.

Renovar-se o morir

Es podria dir que neix un nou bloc, però no seria del tot cert.
La veritat és que necesitava una reforma a fons i per una cosa o una altra sempre es quedava penjat el tema.

Finalment he donat el primer pas.
Canvi de plantilla, nous colors, nova lletra, nou títol.

Amb aquest disseny espero que el bloc sigui més llegible i entenedor, tot i que ara la sobrietat es fa més patent.

Amb el canvi de títol vull donar un tomb al bloc i fer-ho més personal.

Desitjo gaudir-lo molt de temps.
Que així sigui tant per mi com per vosaltres, ànimes del bloc.

c.

La llei d'economia sostenible

Aquests dies està el pais esvalotat perquè el govern ha decidit treure una llei anomenada Llei d'Economia Sostenible, on un dels punts més crítics i criticats és el pagament a 30 dies per a les administracions públiques i de 60 dies per a les empreses.
El nostre govern ja ha decidit que no podrà ser a 30 dies i que si els proveïdors de la Generalitat cobren a 60 dies ja estarà molt bé.

En aquest pais encara estem cobrant amb un periòde típic de 60-90-120 dies o inclús 180 dies en alguns casos. El pitjor es treballar amb l'administració. No es té cap mirament, et diuen que et pagaran, però no saps mai quan.

A les empreses grans es pateix en certa mesura aquest comportament, però les petites i mitjanes empreses, autònoms, emprenedors i professionals pateixen fins a l'agonia per a poder sobreviure amb aquests problemes de liquiditat. Treballes a 90 dies però has de menjar i pagar impostos cada dia. La conseqüència de tot això és la perdua de teixit empresarial i el tancament de moltes empreses que no poden fer front als pagaments que han de fer i amb aquest panorama els nous emprenedors tenen por a donar el salt.

Ja és difícil empendre en aquest pais i ho demostra el fet que mundialment els nostres índexos sempre són els últims de la cua (excepte en pirateria). Un emprenedor ha de lluitar molt més que a altres països per a arribar al mateix lloc.

Revisant certes dades que no m'eren completament confirmades, vaig estar cercant a internet una directiva europea que havia un cop escoltat creada pel Parlament Europeu.

A aquesta directiva s'anomenen uns estudis que es van realitzar i determinen que molts països europeus no respecten terminis adequats per a reduïr la morositat i creen un problema de sobrefons que potser més tard podrà esdevenir un gran problema.
Aquesta directiva data de l'any 2000 i certament l'han clavat, el problema s'agrandit.

La "Directiva 200/35/CEdel Parlamento Europeo y del Consejo de 29 de junio de 2000 por la que se establecen medidas de lucha contra la morosidad en las operaciones comerciales" dicta un termini de 30 dies per a satisfer el pagament de les factures rebudes en tots els casos (Resum de la Directiva 200/25/CE)

Alemanya fa un temps i França fa poc que han posat les cartes sobre la taula i ja han fet la feina que se'ls demanava. Espanya ho fa més tard, però no compleix la directiva sencera i de Catalunya ja ni en parlem.
Sempre arribem tard i malament a tot arreu. No prevenim, nosaltres intentem curar, però a un mort ja no val la pena.

Moltes són les preguntes que ens podem fer, però la primera és bàsica i a aquesta li segueixen moltes altres:

Per a que serveixen les institucions europees si les directrius i altres lleis europees que ells legislen, els estats membres no les compleixen?

Ara cal fer el correcte, però si ens han de posar pals a les rodes jo em baixo i vaig caminant.

c.

Desglossant el debat

El debat no ens deixa indiferents, ja sigui quan el veiem o quan som partíceps del mateix.

Al nostre pais no estem massa acostumats a veure debats que ens ajudin a reflexionar sobre els assumptes, les coses o les idees. Acostumem a veure una TV carregada de persones que criden, es trepitjen les converses i no deixen parlar als altres. Això ni és un debat ni es pot expressar una idea clara.

La gran diferència es troba quan podem gaudir d'un debat enriquidor. Ens alimenta la ment i ens deixa tips de noves reflexions que generem a una gran velocitat. No podem parar la nostra ment.

Lògicament és molt més enriquidor fer el debat que veure'l i les sensacions són molt diferents.

Aquest cap de setmana he pogut gaudir de noves sensacions perquè em vaig veure amb un micròfon i amb un auditori que m'escoltava atentament debatint un tema. No totes les sensacions són sempre de goig, però reflexionant sobre el tema he pogut trobar una mica més de mi.

Nervis, gola seca, palpitacions, tos, temblors ... aquestes són algunes de les sensacions externes que es transmeten quan ets el centre d'atenció, però altres recòrren el teu cos i consumeixen aquell moment que pateixes.
La teva ment treballa amb rapidessa: busques les paraules, un argument coherent, el fil de l'explicació, contacte visual, respires fons per fer una pausa que t'ajudi a expressar allò que vols que la gent escolti, ... adrenalina pura!

Us animo a provar-ho!
 
El pitjor es adonar-se que t'has sortit del debat, les teves reflexions ja no són escoltades i feliciten al teu contrincant perquè ho ha fet molt bé. Quina put...!

No és fàcil, però s'ha de provar i amb interès i pràctica s'ha de millorar.

No som conscients de les dificultats que tenim per expressar correctament les nostres idees i opinions, definitivament tant importants al llarg de la nostra vida.


c.

Cursos de formació

El proper dissabte dia 20 de Març es farà a Vilafranca del Penedès els primers cursos que la jove Cambra de Vilafranca del Penedès organitza aquest any.

El primer curs és Gestió de projectes, on podrem gaudir d'un curs ple de bons consells per a poder aconseguir els nostres objectius amb èxit.
El segon curs és Treball en equip, on es veurà la importància que un equip tingui una visió conjunta per a poder obtenir resultats i la dura tasca del seu líder de portar a l'equip per bon camí.

Espero que podem gaudir d'un matí instructiu a les instal·lacions de L'Escorxador a Vilafranca a partir de les 9:30h.

Us esperem a tots!

Que vaya ... bonito!!;)

Escolleix sempre al millor

Fa tot just un parell d'hores que m'he assabentat i encara no hi dono crèdit. No pot ser veritat el que m'han dit, però certament, desprès de les comprovacions oportunes, és cert.

No hi havia dia que tinguès prou hores ni moment adequat per aquella estona que el meu cap demanava dia si i dia no.

Encara tinc un record borròs de la seva figura aquell estiu de treball al poble, però sobretot tinc a la meva memòria el seu somriure que no es podrà esborrar mai.
Aquest tipus de persones que mai veien un problema, que sempre trobaven la solució i amb un somriure t'aixecaven la moral que moments abans havia tocat fons.

Els últims mesos han sigut de pena i angustia i tota al·legria paral·lela no la va poder gaudir com es mereixia. Sempre es mereixia el millor perquè ell donava el millor a tothom. Aquell dia no havia de ser allà, però la mala sort li va acompanyar.

La mort sempre escolleix al millor per portar-lo al seu costat.
(FMM - DEP)

c.

Que vaya ... bonito!!;)