Tristor i impotència és el que et trobes quan, amb tota la bona fé, dones un consell a un amic i veus que no és benvingut.
La conversa va ser referent a que crec que a la vida cal tenir motivacions i ganes de fer coses de motu propi i no que et vinguin a dir sempre què has de fer, ser proactiu envers la teva vida. Potser no em vaig explicar correctament amb el meu consell o no es va voler escoltar.
Una d'aquestes coses és tenir amics i escoltar-los quan parlen pel teu bé.
També admeto que qui pren la posició negativa davant un consell, està prenent una decisió, però en tot cas, cal consultar llargament en fred amb el coixí per a avaluar si el consell era adequat.
Jo aquesta nit consultaré si donar-li va ser correcte i com li vaig donar.
També admeto que qui pren la posició negativa davant un consell, està prenent una decisió, però en tot cas, cal consultar llargament en fred amb el coixí per a avaluar si el consell era adequat.
Jo aquesta nit consultaré si donar-li va ser correcte i com li vaig donar.
La meva mare sempre diu: "No hi ha més sord que qui no vol escoltar".
Raó de mare, sempre tenen raó!
Raó de mare, sempre tenen raó!
Realment, no pots forçar a algú a que prengui una decisió que no li agrada, ni que faci res que no vulgui fer, però tu ho fas per ajudar i com veus que la resposta és la mateixa del sord, no pots fer res més que veure com s'estampa a la paret.
Després sempre tindré el dret de fer el comentari també de mare: "Ja t'ho vaig dir!!".
La propera, segurament, m'estaré calladet. O no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada