Adèu no és suficient

Estimat amic Josep,

No tinc paraules per poder parlar del tema i no et creguis que m'està sent senzill escriure aquest text al meu blog. No sóc cap escriptor erudit, però necessito escriure alguna cosa per alliberar el mal tràngol que tinc, tot i que el moment no farà que sigui un escrit perfecte, si serà ple dels sentiments que atresoro.

Ens vas deixar de cop, sense gaire raons a entendre i només unes hores més tard que ens acomiadéssim en persona pensant en trobar-nos ben aviat. Un cop molt dur del que trigaré a recuperar-me. Encara resto consternat, en shock, i fins ahir hi havia moments que creia que tot era una broma pesada que m'estaven fent els amics o un somni del que encara havia de despertar.

Han estat moments molt entranyables els viscuts conjuntament i vas aconseguir que t'estiméssim per sobre de lo natural. Tot ho feies fàcil i senzill, sense males cares, pràctic i amb sentit comú. Vas aconseguir entrar dins els nostres cors amb la teva forma de ser i vam descobrir un gran amic que sempre era quan es necessitava amb un somriure.

L'última setmana de les nostres vides la vam viure conjuntament i vam poder parlar de moltes anècdotes que havies viscut, de la vida, dels pensaments, del passat, del present i del futur, aquest que s'ha estroncat i que no podràs realitzar. No creguis que no recordo les nostres converses i fins i tot alguna fa que les llàgrimes m'omplin els ulls.

Tot és molt recent i moltes coses em recorden a tu i aquests dies viscuts.
Ahir revisava papers sobre la meva taula i trobava les postals que encara haig de guardar dels vostres viatges i llegia amb enyorança les teves paraules escrites en països llunyans.
Encara avui trobava a la meva cartera l'impermeable que ens regalaves fa una setmana i et recordava tan viu com en aquell moment de felicitat.
Fins i tot entrar al supermercat i veure productes alemanys m'ha fet recordar aquell sopar que havíem de planejar per a trobar-nos i gaudir de la memòria adquirida durant el viatge.
No m'he pogut estar i he revisat les fotos del nostre darrer viatge. Molt dur. Vull recordar-te amb aquell somriure i les guardaré amb recel per recordar-te tal com eres, aquesta gran persona que malauradament no tornarà a estar amb nosaltres.

Sé que no sóc l'únic que t'enyora i que no entén res del que ha passat. Des de la teva família i la teva incondicional parella, amics més propers de la teva infància, fins altres amics que havies fet al llarg del temps.
Ahir l'església era plena i trista en una tarda gris que vestia el teu poble, pres per una gran quantitat de gent, símptoma de lo gran que eres i del que vas marcar a tothom. Vas calar molt fons, a tots ens ha fet molt de mal la teva pèrdua i et trobarem a faltar.
Els que quedem aquí continuarem amb la vida fins que s'acabi, no ens queda més remei, però tots aquells que t'hem conegut farem pinya per salvaguardar el teu record, d'una forma o una altra, tenim la teva petjada al cor i sempre et portarem amb nosaltres i cuidarem de la gent que va ser important per a tu com tu la vas cuidar mentre vas ser-hi.

Ara em dono compte de l'important que era la teva companyia i la teva forma de ser, sempre pendent de les persones, oferint-te quan era necessari, afable, divertit i amb les veritats per davant, però sense deixar de ser un senyor, aspecte que sempre em va agradar i que intentaré seguir amb el teu exemple.

Està essent molt dur haver conviscut els últims 9 dies gairebé 24 hores junts i dos dies després ens deixessis per sempre en una data tan assenyalada que mai més oblidaré.

Eres molt gran i amb un cor enorme, no entenc perquè es va parar.
No tinc paraules. Et trobarem molt a faltar.

Carlos.

"Vacances" connectades

Després d'un any de dura feina sempre tenim una petita recompensa, les vacances: aquest període de lleure i diversificació de les nostres activitats on portem (o volem portar) a terme bons propòsits.

Sembla mentida, però les vacances ja no són vacances.

Recordo quan anava de vacances amb els pares i com a molt portaves els llibres de "Vacaciones Santilana" a la motxilla, sense més coses al cap que les ganes de passar un temps en família i jugar amb els amics.

Avui la cosa ha canviat una mica i la preparació de les vacances és força diferent. Prepares l'ordinador baixant pel•lícules i podcasts, i gràcies a la tablet (la mal•leïda tablet) i al mòbil, on tens connexió continua, pots trucar, fer seguiment del mail o llegir les notícies, etc. A més vas buscant bars i restaurants amb wifi per a connectar-te durant el cafè o el dinar. I és que no podem marxar de vacances sense continuar connectats.

De tot això t'adones quan tornes i veus que no has deixat d'estar connectat, que els correus s'han contestat i has mantingut la safata neta, que les decisions de feina s'han pres, que al món no ha passat res que no haguessis estat informat, que els vídeos ja no tenen aquella crida perquè has vist les pel•lícules que volies, que no et queden podcasts per escoltar, etc.

Recordo quan tornava de petit havent fet tabula rasa a la meva ment i encetava el nou curs. Ara continuo el ritme sense descans. Suposo que algun dia el meu cos em dirà prou i hauré realment de parar.

Llavors em sorgeix la pregunta: Realment la tecnologia ens ajuda o ens està robant els cicles del nostre cos?

Què fa un eurodiputat i com avaluar-lo?

A pocs dies de les eleccions europees, on tothom diu que es decideix més que la composició del Parlament Europeu, no sé si algú es pregunta què fa un eurodiputat durant la seva legislatura, quina és la seva feina o quines accions ha pres al parlament per defensar el seu programa electoral.

Afortunadament, el Parlament Europeu proporciona una eina, que tot i no ser la solució total per conèixer totes les activitats dels eurodiputats, ens dóna una idea de l'activitat que ha tingut cada eurodiputat al parlament durant els 5 anys pels que ha estat escollit pel càrrec. L'activitat europarlamentària pot ser molt diversa i gràcies a la transparència del parlament podem comprovar com ha estat aquesta. Existeix una pàgina web del Parlament Europeu on es pot veure l'activitat dels eurodiputats, consultar històrics, etcètera (en el cas d'Espanya és http://www.europarl.es/es/eurodiputados.html).

En el cas d'aquesta última legislatura, des de 2009 a 2014, han estat 54 eurodiputats espanyols dels diferents partits els que van ser escollits per representar la política espanyola al Parlament Europeu. Dins la informació a la pàgina web de cada eurodiputat es pot consultar el seu currículum vitae, les seves activitats parlamentàries i els seus assistents. L'activitat de cada parlamentari es divideix en les diferents accions que han realitzat com intervencions, declaracions, propostes o informes i és molt sorprenent i donen per a pensar i reflexionar una estona.

Per exemple, els europarlamentaris Raül Romeva (ICV) i Willy Meyer (IU) són dos casos de gran activitat parlamentària (més de 1.900 intervencions i més de 1.000 intervencions respectivament) i sumen més del 30%  de les intervencions parlamentàries de tots els eurodiputats espanyols, mentre que l'eurodiputat Ramon Tremosa (CiU) ha realitzat més de 1.000 preguntes parlamentàries, batent a tota la resta.

La nota negativa és el cap de llista del PP, l'eurodiputat Jaime Mayor Oreja (PP), un eurodiputat que suspèn pels seus números d'intervencions (14 intervencions i 1 pregunta parlamentària amb poca més activitat). El que potser és més increïble és que aquest europarlamentari té assignats 9 assistents acreditats i 4 assistents locals. Tan poca activitat parlamentària no coincideix amb tanta gent treballant per a un eurodiputat que sembla que no ha trepitjat el parlament en 5 anys, tot i que no es pot certificar que treballin exclusivament per a ell ni que l'europarlamentari no hagi pres altres accions no registrades. Sempre ens quedarà el dubte.

La resta dels europarlamentaris són ni tan bons ni tan dolents. L'eurodiputat Alejo Vidal Quadras (PP), per exemple, és un eurodiputat que té el càrrec de Miembro de la Mesa i una activitat acceptable dins els 5 anys que ha estat a Brusel·les. Maria Badia (PSC) , Raimon Oblols (PSC) i Pilar del Castillo (PP) també es veu que han estat treballant en les seves respectives línies d'actuació i segurament coneixen l'activitat política a Europa. 

Com es pot veure, hi ha sols i ombres a tot arreu i no és una qüestió partidista personal la que em fa reflexionar, és una qüestió política de fons. Com sempre, el més trist de tot és la generalització que es fa dels polítics, de la seva actitud i la seva feina realitzada, però si tinguéssim més eines com aquestes que el Parlament Europeu ens posa a l'abast i tinguéssim un sistema més just d'elecció dels nostres representants els podríem avaluar o castigar personalment segons convingués. Llavors un altre gall ens cantaria.

Insultar surt gratis

Indignació. Em sento tan indignat per les causes com de les conseqüències.

T'aixeques un dia i veus com les xarxes socials van carregades de contingut, i no precisament de paraules boniques, contra una persona, una actitud i una institució que representa.

Això és el que va passar el passat mes de juliol després dels comentaris que va realitzar el senyor Juan Carlos Gafo, llavors número 2 de la Marca España del Ministeri d'Exteriors. El comentari que ho va desatar tot va ser un tweet a raó de la xiulada que va fer el públic a l'himne espanyol als mundials de natació que es van celebrar a Barcelona. Una frase pròpia d'una època que tots creiem oblidada però que continua present: "Catalanes de mierda. No se merecen nada".

Tot i les seves disculpes i aclaracions es mereixia més del que li ha passat.

A aquesta persona se li va cessar del càrrec que ocupava, però com a funcionari de carrera no se li pot despatxar. Tot i que el ministre Margallo va qualificar les paraules d'injustificades, se li ha trobat una nova destinaciò dins el ministeri, fent treballs per desprestigiar a Catalunya, segurament pels mèrits demostrats.

La gran indignaciò és quan t'assabentes que no se li pot sancionar ni expedientar perquè el reglament no contempla els insults.

Per a incrementar la penitència només ens faltava escoltar que "els fets van ser l'expressió d'una opinió personal manifestada en l'àmbit privat". Visca el vi!! Així és com justifiquen que fos a Twitter i en plena representació de la seva institució als mundials.

Però en quin país vivim que un funcionari que representa un alt càrrec de l'administració, en un acte públic i mitjançant un mitjà de comunicació de masses insulta de forma lliure, voluntària i deliberada a tots els ciutadans que viuen a Catalunya?

Respecte a la seva actitud, ja sigui aquesta persona de Pontevedra o de Jaén, a mi no se m'acudiria insultar a tots els Gallecs o als Andalusos estigui o no d'acord amb l'actitud d'una part d'ells, és de no tenir dos dits de front.

La Marca España és una qüestió d'imatge i presència i va perdre tota credibilitat llavors, però ara els gestors de l'administraciò han perdut tot el respecte per part nostra.