El debat no ens deixa indiferents, ja sigui quan el veiem o quan som partíceps del mateix.
Al nostre pais no estem massa acostumats a veure debats que ens ajudin a reflexionar sobre els assumptes, les coses o les idees. Acostumem a veure una TV carregada de persones que criden, es trepitjen les converses i no deixen parlar als altres. Això ni és un debat ni es pot expressar una idea clara.
La gran diferència es troba quan podem gaudir d'un debat enriquidor. Ens alimenta la ment i ens deixa tips de noves reflexions que generem a una gran velocitat. No podem parar la nostra ment.
Lògicament és molt més enriquidor fer el debat que veure'l i les sensacions són molt diferents.
Aquest cap de setmana he pogut gaudir de noves sensacions perquè em vaig veure amb un micròfon i amb un auditori que m'escoltava atentament debatint un tema. No totes les sensacions són sempre de goig, però reflexionant sobre el tema he pogut trobar una mica més de mi.
Nervis, gola seca, palpitacions, tos, temblors ... aquestes són algunes de les sensacions externes que es transmeten quan ets el centre d'atenció, però altres recòrren el teu cos i consumeixen aquell moment que pateixes.
La teva ment treballa amb rapidessa: busques les paraules, un argument coherent, el fil de l'explicació, contacte visual, respires fons per fer una pausa que t'ajudi a expressar allò que vols que la gent escolti, ... adrenalina pura!
Us animo a provar-ho!
El pitjor es adonar-se que t'has sortit del debat, les teves reflexions ja no són escoltades i feliciten al teu contrincant perquè ho ha fet molt bé. Quina put...!
No és fàcil, però s'ha de provar i amb interès i pràctica s'ha de millorar.
No som conscients de les dificultats que tenim per expressar correctament les nostres idees i opinions, definitivament tant importants al llarg de la nostra vida.
c.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada