Escolleix sempre al millor

Fa tot just un parell d'hores que m'he assabentat i encara no hi dono crèdit. No pot ser veritat el que m'han dit, però certament, desprès de les comprovacions oportunes, és cert.

No hi havia dia que tinguès prou hores ni moment adequat per aquella estona que el meu cap demanava dia si i dia no.

Encara tinc un record borròs de la seva figura aquell estiu de treball al poble, però sobretot tinc a la meva memòria el seu somriure que no es podrà esborrar mai.
Aquest tipus de persones que mai veien un problema, que sempre trobaven la solució i amb un somriure t'aixecaven la moral que moments abans havia tocat fons.

Els últims mesos han sigut de pena i angustia i tota al·legria paral·lela no la va poder gaudir com es mereixia. Sempre es mereixia el millor perquè ell donava el millor a tothom. Aquell dia no havia de ser allà, però la mala sort li va acompanyar.

La mort sempre escolleix al millor per portar-lo al seu costat.
(FMM - DEP)

c.

Que vaya ... bonito!!;)